Va de reflexes: tot té un cert toc imaginari. L' aparador reflexa
la ignorància de l' adolescència de la nena/noia.
Les papallones tenen un to oníric i acolorit .
Recordant la cançó preciosa de MANU GUIX:
REFLEXES D' IGNORÀNCIA....
..."I cada cop que et miro em veig a mi mateix
com si et tornessis un mirall del que
no em puc amagar..."
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada